Vuit mesos després de disputar-hi el Campionat de Catalunya la flota IOM ha retornat a l'Estartit. Enguany estava en joc el I Trofeu Estartit (regata de nivell2), prova que neix amb l'esperit de incorporar-se al calendari de la Classe i d'esdevenir també una cita anual.

La participació en aquesta primera edició ha estat discreta ja que a causa de diverses baixes de darrera hora només 7 patrons s'han disputat el títol de manera que gairebé podriem parlar d'una regata "en familia...". Un gran cap de setmana, amb quinze proves realitzades, en un camp esplèndid, però amb condicions de vent totalment oposades.

Aquest camp de regates ens ha sorprès, recordàvem la seva placidesa, sembla fàcil però amaga la seva personalitat i ensenya les dents quan menys t'ho esperes.

  • Dissabte veiem caure tots els dimonis de la Tramuntana, amb les seves ratxes com una mà que s'escampava pel camp i ens deixava perplexos.
  • Diumenge en canvi ha estat tot placidesa, amb llevant 3 a 4 suau i virant una mica a Garbí més fort. 

 

 

 

La Classificació final després de 15 proves i dos descarts ha estat la següent:

1   Joan Gelpí..................31 punts       2   Joan Conesa..............33  punts

3   Oriol  Forn..................39 punts       4   Juanjo Pedemonte......42  punts

5   Sergi Bañón................42 punts       6   Pau Tineo..................64 punts

7   Ernest Rodas..............65 punts

 

El camp i les condicions no han estat excusa, la classificació l'han encapçalat els que havien de ser: Joan Gelpí, Joan Conesa i Oriol Forn. Juanjo Pedemonte ha marcat la inflexió, amb brillants mànigues i força regularitat, Sergi Bañón molt regular en la seva posició i per tancar Pau Tineo i Ernest Rodas, en un frec a frec a només un punt en quinze proves.

Dissabte:

les condicions han estat més que difícils, amb alternança de pous encalmats i ratxes que mereixerien l'aparell 3. Els atrevits han mantingut l'aparell 1 amb alt risc de capbussades, els conservadors hem muntat el 2. Ni una cosa ni l'altra ha estat determinant, però els que han arriscat el primer aparell han tret millor resultat global.

Com ens ha fet notar “l'enginyer” Bañón les ratxes cauen des de dalt i retorcen l'aire lleugerament a la dreta (efecte Coriolis), cosa que hem pogut veure quan la ratxa ha caigut sobre la flota i l'ha escampat deixant cada vaixell en un rumb diferent. Això només es pot veure en posicions de control elevades com la d'aquest camp, a uns 6 metres sobre l'aigua, ja que normalment ho veiem només des d'un parell de metres.

Diumenge:

hem gaudit d'unes mànigues impressionants, tot i ser una flota de només set unitats, ha navegat molt compacte, amb poques diferències de temps i sobretot amb una remarcable manca d'incidents que constata la maduresa de la flota i la finesa de maniobra que comencem a tenir a l'aigua. S'han observat arribades de tres vaixells en línia en varies posicions d'entrada, no es pot demanar més igualtat ni més competitivitat.



Cal agraïr al Club Nàutic Estartit la conducció correcta de l'event a càrrec del jutge Manel Lligé, que ha comptat amb el suport amb regatistes del planter del Club en tasques d'arbitratge, i també amb un balisament eficaç en tot moment, a càrrec de Miquel Vargas del C.N. Estartit.


Finalment agraïr al Club Nautic Estartit i a tots els membres de l'organització la magnifica acollida que ens han donat un cop més.

Top