CC_Arenys2011_podi

Primer de tot, haig de dir que unes setmanes abans de la celebració varem visitar el camp de regates del port d'Arenys. Els experts van detectar, de seguida, que en cas de garbí hauria de plantar-se el camp al moll de llevant, en una zona ocupada per "Astilleros Dalmau".

Ens varem apropar al moll amb la pneumàtica i en Jordi Dalmau ens mirava atònit, pensant-se que l'anàvem a envair. Li varem explicar que, de moment, nomes volíem explorar les possibilitats de la zona i en Jordi, de caràcter afable, va entendre i acceptar la nostra aparent "invasió".

Finalment va arribar el dia "D". Una organització perfecta: l'Anna Farfán com a mestressa de cerimònies, ens indica que ja podem anar al camp de regates. De seguida arriba la "furgo" del club amb la carpa, cadires, cubell per al gel, cubell per la brossa, begudes, pissarra i TOA, ... al cap i a la fi un muntatge ben estudiat i preparat.

Els regatistes anem arribant, plantem els trípodes, muntem els barquets... i a l'hora de la veritat, doncs que no hi ha ni gens ni mica de vent. Les cigarretes dels fumadors emetien una perfecta columna vertical de fum.

Mentrestant, apareix el Fabi, es presenta com "el comitè", amb poques paraules ens aclareix (i amb autoritat) qui mana a la regata i com es faran les coses. A saber:

- L'anunci de regata està claríssim i si algú té dubtes, que ho torni a llegir. En Juanjo pregunta "nosequè" i el Fabi repeteix: "L'anunci de regata està claríssim i si algú té dubtes, que ho torni a llegir"

- El Fabi ens presenta a la "jury"... Vaja "jury". Jo mai havia conegut una jury tan experta i simpàtica, fins i tot quan et penalitza amb dues voltes.

- El Fabi ens deixa ben clar que si veu a algú llençant una cigarreta a l'aigua li posa un DSQ (pel silenci que es produí, jo em vaig imaginar que això es el pitjor que li pot passar a un regatista). Vaig veure que al personal li va canviar la cara i alguns van començar a buscar cendrers (?)... O sigui que a ben segur que un DSQ era una cosa molt dolenta.

- Desprès de l'arenga, a esperar al vent

CC_Arenys2011_J1
més fotos de la primera jornada: Eduard Bonifacio
 

El vent era un llevant lleu que feia mil remolins, d'intensitat entre -2 i +2 nusos en el camp de regates. Els parts meteorològics deien que cap a les 14h el vent rolaria cap a SSE, S i després SSW... Però de moment, res. Va aparèixer una lleu brisa i es va poder disputar la classificació del grup B. La del grup A no es va poder fer fins les 15:30 o 15:45. Després, es van poder fer 5 proves, amb una briseta de component Sud (per fi!).

Mentrestant, les primeres decepcions: A Mawind de cop li va deixar de funcionar el servo i es va haver d'anar a casa amb una sensació d'impotència totalment comprensible. Als Espada els van entrar interferències insuperables en els seus receptors, Juanjo (i jo) també varem patir interferències encara que no mortals de necessitat. A Ernest també li va fallar part del  “hardware” i es va anar a casa decebut.

El diumenge, tots arribàrem puntuals, amb l'esperança de que el vent aparegués…i va aparèixer. Realitzàrem una dotzena de proves, a bon ritme, gràcies al persistent i infrangible ritme que va imprimir en Fabi en tot moment, sense cedir a alguna tímida queixa d'un fumador que s'acabava d'encendre una cigarreta o algú que desitjava fer un “pipi-break”.

La Marta es va prodigar a ensenyar-nos reglament, d'una manera natural, amb un profund coneixement i soltura tals, com si el reglament de la ISAF i l'apèndix de radio control els hagués escrit ella mateixa. Fins a Joan va aprendre interpretacions del reglament que encara desconeixia. També va aplicar penalització de dues voltes en diverses ocasions, sobretot al 85, que segons sembla es una mica rebel a l'hora d'acceptar culpabilitats…

Al matí, cada prova anava acompanyada d'un permanent murmuri de queixes, comentaris i altres: “115 protesta a 169 per no respectar estribord” (i Marta deia: no diguis que és per no respectar estribord, en el teu cas és per no respectar sotavent”); un altre que deia “Juanjo, ni se t'ocorri tocar-me la popa o et protesto” i un altre que cridava “179, estribord a tots els que vénen a la boia de sobrevent, aneu al tant” (Marta havia de pensar: aquests de la *IOM són una mica primaris a l'hora d'interpretar el reglament). En canvi, a la tarda va haver-hi diverses proves en les quals, després de la sortida, es produïa un silenci “ensordidor”. Quina tensió! Quina emoció!...però el silenci durava els 4 minuts que triguen els barquets a arribar des de la línia de sortida a la balisa de sobrevent. Aquí esclatava la cridòria: 191 no em viris en la proa!  96, no has passat la balisa! 85 ja ens hem enganxat, per què has d'apurar tant?! 32 sotavent! 179, aigua!

La veritat és que els 4 minuts de silenci de la primera cenyida eren emocionants…possiblement,  els minuts més intensos de cada prova. Jo mentrestant, vaig aprendre moltes coses; entre d’altres:

- El comitè es cansa ràpid de les sortides conflictives i aplica la bandera Índia des del principi.  Jo sospito que el Fabi va estar valorant la possibilitat de fer sortides amb bandera negra, encara que no va arribar a esmentar-ho.

- Quan vas a fer la sortida i falten 3 o 4 segons, el normal és que el teu vaixell quedi tapat i no sàpigues si vas, véns o si ja t'has enganxat amb un altre vaixell.

- El pitjor que hi ha en una regata és per aquest ordre, el “pollastre” de la sortida, el “pollastre” de la balisa de sobrevent i el “pollastre” de la balisa de sotavent. Per descomptat, encara és pitjor no poder prendre la sortida per avaria.

- En un IOM poden fallar moltes coses, des dels servos fins a les escotes. De fet, 5 o 6 participants amb molt bones possibilitats han perdut les seves opcions per culpa d'aquestes eventualitats.

- Per molt bé que facis la sortida, quan arribes a la balisa de sobrevent et trobes amb que un Barquet que sempre porta el número 169 a la vela,  l'acaba de virar i està iniciant la empopada.

- Si encara així, mantens una posició al capdavant,  en quant que et descuidis,  et quedaràs enganxat en un dels múltiples “pollastres”. Conclusió: més val evitar un incident que tenir-ho “amb el reglament al teu favor” i “més val córrer tot el que puguis per lliure que anar marcant al contrincant o marcat per aquest”.

 

CC_Arenys2011_J2
més fotos de la segona jornada: Eduard Bonifacio
 

En definitiva, al llarg del diumenge es va constatar una vegada més que Joan és un “number one” (mancant l’Uri, que segons m’han dit és un altre “number one”), Xavi és un valor en alça i Kiku s'està consolidant a la part alta del rànquing.  I després està l'artista revelació, Magali, que ens ha deixat a tots bocabadats per la seva consistent navegació que fins i tot va fer somiar malsons al Xavi després de pertinaces persecucions sense treva.

També vull destacar el mèrit d’en Jordi Cargol, que fa totes les regates des de la seva cadira, sense buscar altres punts de vista per valorar millor les distàncies, com fem la majoria…excepte Juanjo, que se sentà a la seva cadira com un “lord” en el seu jardí i des d'aquí, amb tota parsimònia, maneja el seu IOM aconseguint excel·lents resultats i posant dels nervis al Joan, pels possibles abordatges.

No menys destacable va ser el semblant de tristesa infinita del Oscar en quedar-se sense bateria en l'emissora…que és tan trist com si a un pilot de fórmula 1 se li acaba la gasolina a mitja carrera.

Resum final: un deu per a l'organització (comodor, Anna Farfán, Fabi, Marta, “boyero”), un deu per als promotors de fer el campionat a Arenys (crec que fonamentalment Oscar i Margarida) i un altre deu per als “soferts navegants”, que hem tret el millor de nosaltres mateixos durant dos dies seguits.

 

Salutacions cordials a tots i perdó per les omissions que a ben segur he comès.

 

Josep M Sanchez

Top